domingo, 15 de diciembre de 2013

VICHYSSOISE (català)

Us deixo aquí la meva manera de fer Vichyssoise. Hi ha múltiples receptes i, la veritat, les que he provat, totes boníssimes (amb formatge, amb pernil salat, pa torrat...).

Necessites uns 4 porros – un parell de patates mitjanes o una gran – una ceba mitjana – ¾ de litre de caldo de pollastre. Sal, oli d’oliva i pebre negre.

Dues versions:
- La primera: reserves el caldo un cop preparat (casolà o comprat, com vulguis, tot i que segur que casolà és més sa).
Mentrestant piques la ceba i els porros per daurar-los a una paella amb una gota d’oli. Quan estigui daurats, afegeixes la patata pelada i a trossos. Remous per tal que s’enrosseixi també.
Seguidament afegeixes el caldo, remous uns 5-10 minuts i ho coles. Sal i pebre al teu gust.
És una sopa freda tot i que calenta també està re-bona!
- La segona: trosseges els aliments i els poses a bullir al caldo. Quan estan tous, utilitzes el “turmix” per barrejar-los i, seguidament, pots colar-lo perquè quedi ben líquid o bé menjar-te’l directament. De totes maneres, ingeriràs els nutrients dels vegetals ja que en l’ebullició les vitamines i minerals hidrosolubles queden al caldo, el qual te’l beus si o si.


T’animo a què les provis a veure quin t’agrada més!

TARTIFLETTE (català)

Aquest Octubre passat vaig estar a França treballant a la “vendage”, verema.
Va ser una experiència única. Treballàvem a un domini on cada dia ens donaven l’esmorzar, dinar i sopar. Imagina’t: menjar casolà francès!! Deliciós!

Vaig poder observar com mengen els francesos... bé, com a mínim els d’aquella regió anomenada Odenas, al nord de Lyon (per cert, quin paisatge més bonic!).
Utilitzen molt fromage (formatge), com ja sabem, cert?, molta mantega (comparat amb el nostre país), mostassa, maionesa i vi blanc (em refereixo per cuinar, no per beure). Així doncs, els làctics ocupen gran part dels seus àpats així com diferents tipus de salses. Fins i tot a les amanides hi barregen vinagretes fetes de mostassa i/o maionesa (en deu dies que hi vaig estar cap dia vaig menjar amanida amb oli d’oliva només, cosa que em va sorprendre).

Volia escriure sobre la Tartiflette. Prové de la Saboya, regió francesa prop de Lyon (este). La recepta va ser creada al 1980 y publicitada pel Sindicat Interprofessional del Reblochon.
Què és el Reblochon? És el tipus de formatge que s’utilitza per cuinar Tartiflette. Així doncs, ja pots veure que no estem davant d’una recepta tradicional, sinó més aviat creada per vendre.


Aquest plat està fet amb aquest formatge que et dic, patates cuites, bacó, nata, pebre negra i a vegades se li afegeix vi blanc (personalment, trobo que hi dóna un toc molt bo). Directament es posa al forn a gratinar.

Realment és un plat molt gustós. Penso que si tens una dieta equilibrada, pots menjar de tant en tant tartiflette. És un plat molt greixós i calòric, per això penso que “de tant en tant” i no cada setmana.

El formatge conté alta quantitat de proteïnes com més curat está.
El reblochon no és un dels formatges que més temps de curació té (6-8 setmanes) comparat amb d’altres. Tot i així, en general, es considera els formatges un aliment proteic.
La proteïna més present en aquests és la caseïna.
Mira, les proteïnes estan compostes per aminoàcids, aquests són la part que el nostre organisme utilitzarà. Hi ha aminoàcids que el nostre cos no pot sintetitzar i els obté a través dels aliments (aquests són els que anomeno “més útils”) i la caseïna està composta majoritàriament per aquests.

Com ja sabràs també, el formatge és ric en calci, igual que altres productes làctics. No només pots obtenir aquest mineral a través dels làctics, hi ha verdures que també en són molt riques (com per exemple els espinacs i les bledes).

En conclusió, et convido a què provis la Tartiflette, sense abusar-ne!

Algun dia la cuinaré per recordar els dies a la vendage i, especialment, a les persones que vaig trobar-me allí, els quals van fer que l’experiència fos inoblidable.
  

Merci beaucoup a ells!!

TARTIFLETTE (spanish)

En Octubre estuve en Francia, al norte de Lyon, trabajando en “the vendage”, la vendimia.
Fue una muy buena experiencia. Trabajábamos en un dominio dónde cada día nos daban desayuno, comida y cena. Imagínate: comida casera francesa… ¡deliciosa!

Pude observar como comen los franceses… bueno, al menos en esta región: estaba en Odenas, norte de Lyon (por cierta ¡qué vistas más impresionantes!). Utilizan mucho fromage (queso), como muchos ya sabréis, mucha mantequilla (comparado con Spain), mostaza, mayonesa y vino blanco (me refiero para cocinar, no para beber). Así pues, los lácteos ocupan gran parte de sus comidas, así como diferentes tipos de salsas. Incluso en las ensaladas utilizan vinagretas hechas con mostaza y/o mayonesa como aliño (en diez días que estuve allí, no comí ni una ensalada aliñada sólo con aceite de oliva y vinagre… cosa que me sorprendió).

Quería escribiros sobre la Tartiflette. Proviene de la Saboya, región francesa cerca de Lyon (al este). La receta fue creada en 1980 y fue publicitada por el Sindicado Interprofesional del Reblochon.
¿Qué es el Reblochon? Es el tipo de queso que se utiliza para cocinar Tartiflette. Así pues, no estamos delante de una receta tradicional.


Este plato está hecho con queso reblochon, patatas cocidas, bacon, nata, pimienta negra, y a veces se le hecha vino blanco (personalmente, le da más sabor). Directamente se mete en el horno para gratinar.

Realmente es un plato delicioso. Pienso que si tienes una dieta equilibrada, puedes comer de vez en cuando tartiflette. Es una comida grasa y calórica, por eso pienso que “de vez en cuando”, no cada semana.

Deberías saber que el queso contiene alta cantidad de proteína: cuanto más madura, más proteínas contiene.
El reblochon no es un queso muy maduro comparado con otros (se le deja unas 6-8 semanas). Aún así, el queso en general se considera un producto proteico. La proteína más presente en este es la caseína.
Mira, las proteínas están compuestas por aminoácidos, estos son la parte que nuestro organismo utilizará. Hay aminoácidos que nuestro cuerpo no puede sintetizar y los obtiene a través de los alimentos (estos son los que llamo “más útiles”) y la caseína está compuesta mayoritariamente de estos.
Como ya sabrás también, el queso es rico en calcio, igual que otros productos lácteos. No sólo se obtiene calcio de los lácteos, hay verduras ricas en este mineral (como las espinacas o las acelgas).

En conclusión… te invito a que pruebes la Tartiflette, sin abusar de ella!

Algún día voy a cocinar este plato para recordar los días en la vendage y, especialmente, a las personas que me encontré allí, ellos hicieron que la experiencia fuese inolvidable.


Merci beaucoup a ellos!!